És de Granada, sembla superar de llarg els 70 i diu portar 51 anys treballant cada estiu a la platja venent cocos. La seva trompeta estrident i veu inconfusible obren els ulls dels guiris adormilats, dibuixen somriures de desig als més petits i fan remenar la cartera als més grans.
Aquell home rabassut que passeja cada dia de punta a punta aquella platja amb la seva galleda i els estris buscant als més capriciosos o assedegats. Segons el meus càlculs barroers, haurà recorregut ja més de 20.000 quilòmetres i tallat més de 100.000 cocos en tots aquests anys i estarà present en milers de records estiuencs de mitja eueropa.
- Cómo va el negocio ? Li pregunto mentre em talla un coco
- Fatà. Será por la puñetera crizi o que ya no gúhta tanto er coco pero cada día ando máh pasé lo mihmo.
Em diu amb un somriure sorneguer, clavat a la sorra davant meu i sense deixar de mirar la closca, tallant amb la força i precisió d'un cirurjà amb urgències.
Aquell breu moment de proximitat i risc comercial em fa pensar que aquest home ha de pensar ja en diversificar. Hi ha necessitats no ateses que ell podria considerar. Mentre s'allunya buscant el proper client i jo rossego la blanca carn del seu coco, anoto mentalment algunes alternatives que el podríen fer arrivar més aviat a la jubilació.
1. Venjador de nens que tiren sorra
Només caldria adressar-se a ell amb discreció, descriure de forma suficient al vàndal ("a tus 11, el niño del bañador verde y pelo pincho") i donar-li un parell d'euros. Ell variaria la seva decidida ruta per a, casualment, fer menjar una mica de sorra al dimoniet, mentre nosaltres degustem la venjança amb un fred coco sense plat.
2. Estabornidor de pilotaires
Ja sabeu..son colla i juguen al que sigui però no controlen les distàncies i t'integren al joc i a la ingesta de sorra sense preguntar. Passen només una setmana a la costa brava i no estàn per a romanços ni disculpes. Un parell d'euros al nostre venjador amb les coordenades precises farían que el cocoman tregués de la seva galleda una discreta cerbatana que faría desitjar de forma imminent una bona migdiada al invasor.
3. Biombero
Res a veure amb el foc. Trobar la millor ubicació a la platja no sempre es fàcil. Decidir els veins apropiats és una decisió efímera perque de seguida pots tenir a 8 pams una senyora o senyor entra
nt en anys i en carns que es pensa que és a la platja nudista i t'ensenta les misèries amb orgull. El gran cocoman pot llogar-te per mòdic preu uns estratègic biombos que et protegeixen (i protegeixen als demés!) d'agressions visuals indesitjades
En Cocoman torna a passar davant meu, ara la galleda és buida i fa cara de que avui serà un bon dia per a ell.
Per a mi ja és hora de plegar i anar a dinar. Recollim la paradeta i anem passant rumb a la paella mentre el sr. Cocoman fa un merescut descans a la ombra de la creu roja petant la xerrada amb el socorrista.
Jo he esgoto el darrer dia de platja esperant no trobar-lo l'any vinent (perque ja no li calgui, és clar) i en tot cas si el trobés, prefereixo imaginar-lo sobre una bona tumbona a una platja del carib on ha convidarà a la senyora en el viatge somniat i suat durant tants anys. No ha perdut el seu somriure sorneguer mentre disfruta mirant el mar i gaudeix d'una cervesa gelada sota l'acollidora ombra d'un cocoter tropical.
