Origen del meu semantisme ?

18 ene. 2008

Audiofotos


Darrerament he agafat el bon costum d'anar a la feina caminant. A més dels beneficis del exercici, tant físic com mental, la mitja horeta ben bona que tinc de recorregut de casa a la feina, em permet fer unes quantes "Audiofotos".
Consisteixen en, sense perdre el pas, prestar mig segon d'atenció (no més, a risc de semblar un xafarder) a la conversa de les persones amb les que et vas creuant. Les d'ahir van ser força interessants...

"a las 5 de la mañana ya estaba despierto..." deia una dona a l'altre, qui ? el seu bebè que no els deixa dormir ? el seu marit que te problemes a la feina ? el seu fill que te demà l'exàmen de teòrica ? qui sap...

"esto no es una bicicleta !!!" enèrgicament, un home d'uns 50, a unaltre, davant d'una moto de gran cilindrada. La lluía orgullòs davant del seu amic ? es queixava al vehí per haver-la fotut a tocar de la seva vespino ? qui sap ...

"si no se lo cuento, no duermo .." una dona de trenta-pocs a la suposada amiga. Això ja es posava interessant. Darrera meu la conversa va seguir i em vaig quedar amb les ganes de saber si li posava les banyes al marit o si el nen no dormia sense sentir per enèssima vegada el comte del Patufet.

"mi padre se quedó toda la pasta" una noia amb aire de malallet i accent andalús, de prop de 30, fent un cafè i fumant amb unaltre a la terrassa d'un bar. No crec que el proper 19 de Març, aquell pare tingui cap sorpresa agradable...

Aquests petits instants íntims, que qualsevol exposa al mig del carrer, amparat en l'aparent desinterès dels passavolants, son, a més d'un entreniment matutí més divertit que les noticies, una mostra més de que, la resistència del ser humà a ser obert amb els desconeguts, sembla que s'esvaiex al mig del carrer per a alguns. Potser vaig enxampar justament a aquest tipus de persones que parlen obertament pel mòbil al mig del bus, donant instruccions concretes al nen d'on son els calçotets o donant consol enfàticament a una amiga recentment separada (a aquesta l'he trobada avui i semblava adressar-se més a tota la resta del passatge que a la persona a l'altre banda de les ones...)
Menció especial al fet de que la major part de les audiofotos eran en castellà...

En fi, que el carrer és un festival, i que en aquest teatre, fins i tot els "extres amd frase" poden amagar darrera el seu instant de protagonisme involuntari, tota una intriga o drama propis de la millor de les noveles.
I si no, feu treballar la imaginació quan capteu les "audiofotos", si més no, estareu entretinguts en els vostres trajectes a peu i tindreu una bona alternativa quan els MP3 es queden sense piles...

John LeBlog
(microxafarder)