El superdotat

La veritat és que aquell primer comentari que va rebre a l'escola l'havia deixada una mica trasbalsada. "Tenim raons per a pensar que l'Ignasi és un superdotat". La Dolors va escoltar aquelles paraules amb una estranya mescla d'orgull i preocupació davant el desconegut. Fins aquell dia tot el que havia vist a casa semblava "normal". Totes les mares veuen als seus fills com als millors, des de la mirada del amor, els defectes són menys i les virtuts més brillants. La Dolors havia lluitat molt aquells anys per a tirar endavant com a mare soltera i l'Ignasi havia estat des de que va néixer la nineta dels seus ulls i el centre de tots els seus esforços. Aquella entrevista amb el tutor va actuar llavors com un bany de realitat per a convertir la desorientació en orgull i ambició per a encaminar la vida del seu fill cap al èxit. Si l'Ignasi era tècnicament un superdotat, calia ajudar-lo a aprofitar les seves diferències positives. Tenir un nen superior significava sobretot tenir un nen diferent. Un noi que havia d'entendre el seu avantatge des de la humilitat i que no havia de tenir por de sentir-se una mica sol davant l'enveja i la curiositat dels que l'envoltaven. Però ara ja feia un cert temps de tot allò. La Dolors s'havia concentrat en ajudar a l'Ignasi a fer el millor ús del seu dot. Massa històries de vides fracassades i frustracions familiars eren exemples dels que fugir. El nen seria el millor del món i ella l'ajudaria a aconseguir-ho. Aquell bitllet cap a Los Angeles amb destí a la meca dels superdotats i els diners per a fer costat al nen, ara ja major d'edat, durant uns mesos als EEUU, havien costat un esforç titànic. Aquell era el bitllet d'anada cap a l'èxit. El primer pas d'una carrera que la seva mare mai es va poder permetre ni somniar. Per alguna estranya raó genètica, l'Ignasi era molt superior a qualsevol noi de la seva edat i a aquells americans no els va caldre massa informació per a adonar-se del seu gran potencial. L'Ignasi ja no es compararia més amb els nois de la escola del barri. Ell anava a conquerir els Estats Units i després el món sencer. Aquell viatge que havia començat feia uns pocs anys amb els consells responsables del seu tutor de la ESO, un professor de educació física molt trempat, agafava ara el destí cap a la glòria. L'Ignasi i sa mare s'enlairaven plens d'esperança i ambició. Una mateixa mirada per la finestra i un clam compartit contingut: La indústria del porno tindrà aviat una nova estrella. Tremola Rocco Sifredi! El nou rei és català !