Questió d'estils

Vagi per davant que admiro enormement a tots aquells que en lloc de dormir, surten als carrers i als camins cada matí a suar la cansalada i a esvaïr els seus pensaments amb el vent que bufa de cara. Això sí, no he pogut evitar retratar aqui a alguns dels personatges un pèl curiosos amb els que em creuo per aquests camins de Deu i que amb els seus estils de carrera amenitzen el trajecte de forma solidària amb el meu tarannà fondon. No necessàriament per rigurós ordre d'aparició us podeu trobar amb...

"L'etíop blanc": Es petit i prim. el seu ritme és trepidant. No sua. No respira. El seu ritme i la seva sancada ens fan sentir a tots en baixa forma. Creua amb tu una mirada que es confon entre el repte i la complicitat.

"Dolly Parton": Està molt passada de pes però ho porta amb alegria. Protegeix de forma prudent el seu cutis del sol amb una gruixuda capa de maquillatge multicolor i sempre porta l'airbag disparat per a esmorteïr una inoportuna caiguda.

"Rocky Balboa" (o armadillo): Porta roba de qualsevol esport menys el que està practicant. Protegeix amb els punys el seu mentó i s'encorva cap endavant amb la mirada perduda en l'horitzó. Busca inútilment una escala a la que pujar per aixecar els punys de forma victoriosa.

"Robocop": Es més alt, més fort i més guapo que tots. No sembla humà. Només els seus calçotets valen més que les teves sabatilles i la seva micromotxilla ergonòmica sembla amagar la bateria. Tampoc respira però no sua. Ell, només brilla

"L'avi Manel". La seva clàssica samarreta imperi de color que va ser blanc i les seves 'wambes' de lona blava i punta de goma blanca ja eren moda a les olimpiades de Londres de 1908. Però allà el tens. Passant a ritme tortuga als que han de parar extenuats.

"El trepitxa-ous": Es difícil imitar el seu estil. Fa saltirons que de lluny semblen només el calentament. Pesa poc i evita totes les pedres. Les seves sabatilles estàn sempre impecables. Desde 1979. Mai es lesiona. Molt apte per a còrrer en camps sembrats d'explosius.

"Transpirator": Sua desde que s'ha ajupit a calçar-se les vambes. Es difícil endevinar una sola zona del seu cos que no estigui empapadada de suor. Podria perfectament lliscar en lloc de còrrer. T'esquitxa al passar i li trobes a faltar aquella pinsa al nas que porta la Mengual dins la piscina.

"Pistoler malferit": La seva silueta s'adivina de ben lluny. Les seves mans ja sense vida ballen davant del seu pit mentre sembla que aquella hagi de ser la seva darrera passa abans de caure fulminat. Quan el passes, et mira fugaçment i sembla demanar un tret per acabar amb el seu patiment.

En fí. Potser us sentiu reconeguts en alguns d'ells. Jo personalment desitjo ser un dia l'avi Manel i continuar creuant-me amb molt d'ells i tots vosaltres cada matí. Mens sana in corpore sano.