El cant de la glòria. I realment no és en anglès, és en català, encara que es canti arreu del mon. Milers d'humans feliços per una victòria esportiva. Per unes hores no hi ha crisi, els dilluns son el millor dia de la setmana i tots sortim al carrer o al balcó per a creuar una rialla i uns crits de complicitat amb el veí del davant, al que només veiem en aquestes ocasions, en pijama i cridant un "Visca el Barça!" emocionat.
Als bars la gent s'abraça. L'ecuatorià amb la samarreta del Barça amb el català més de la ceba que us pogueu imaginar. L'Avi que després d'anys de patiment per fí gaudeix amb el net que només ha viscut glòria i gestes blaugranes. Tots units per uns colors, per un joc i una imatge al camp, a la banqueta i a la grada que ens fa sentir orgullosos arreu del mon. Tenim el privilegi de viure una etapa de glòria. Disfrutem com cal el que és excepcional. Assaborim cada partit del segle...abans de Juny en tindrem d'altres.
Com els dic als meus amics de Madrid...amb tò de prudència i silenci respectuós pels seu dol...: cinco mentarios.
John Leblog
3 comentarios:
És veritat, noi. El meu fill troba normal guanyar i excepcional el perdre. Quan nosaltres teniem la seva edat només feiem que patir i excepcionalment disfrutavem.
Com dirien en l'argot musical: The show must go on!!
Salalibar
tú ho has dit ! que no pari la festa !
Muy buen puesto. Me tropecé con su blog y quería decir que he disfrutado mucho navegando por tu blog. En cualquier caso, voy a ser la suscripción a tu feed, y espero que escribir de nuevo pronto!
Publicar un comentario