Només hi ha una cosa comparable al somriure d'un nen mirant amb ulls brillants com una bengala l'il·lumina la cara, la tendresa dels seus pares embadalits veient gaudir al seu fill i recordant una infantesa més o menys llunyana.
La festa de Sant Joan marca l'inici del estiu, els nens alliberats de l'escola, els pares en compte enrrera a les vacances i els avis, probablement jubilats, gaudint de tres generacions hipnotitzades al voltant de la coca i el foc.
Aquesta és una nit màgica en que exploten molts desitjos i brillen molts somriures. Un moment que vivim cada any de manera diferent però sempre sentida. La revetlla és petards i música, coca i bengales, amics i festa...
També és una gran ocasió de cremar en aquest foc renovador el trastos vells, tot allò que ens fa nosa per a seguir endavant. Hem de deixar espai per a moltes coses positives que ens han de passar. Aprofitem per a llençar al foc les males experiències del any, les pors i dubtes, les sensacions negatives, les discusions inútils amb la parella o amb un amic que no volem perdre. Aprofitem la nit més curta del any per a fer un punt i a part. Tot el que ens passi a partir de demà, depen en gran part de la nostra confiança i capacitat d'influència.
Llencem al foc tot allò que ens destorba i gaudim veient com es consumeix. Brindem amb els nostres per totes les coses bones amb que la vida ens regala i encenem un cop més la metxa del cohet de la nostra vida. Els nous reptes ens reclamen per anar més lluny i brillar més fort. Demà serà el primer dia de la resta de l'any.
John LeBlog
