Es trobaven cada setmana a la mateixa hora. No tots van aparèixer al mateix moment, es clar, alguns semblava que hi eren des del mateix moment en que el xat s'havia creat. No importava d'on eren, si eren homes o dones, quina edat tenien, si eren alts, grassos, alemanys o afeccionats a la papiroflèxia. Aquell grup d'ànimes es convocava allà cada diumenge, atret com les mosques a la mel, per un concurs on el guanyador podia aconseguir una viatge fabulós a un planeta paradisíac. La "Qwerty" l'havia descobert aquell novembre del 2018 i ja feia tres mesos que hi participava activament motivada per les seves possibilitats d'arribar lluny. Totes les preguntes sobre cultura, actualitat o història que se li havien posat pel davant havien estat superades de manera competida però brillant. La "Qwerty" era una dona curiosa i desperta i encara que la vida no l'havia tractat massa be, mantenia sempre aquell esperit positiu i l'interès pel saber. Desde les coses més profundes al detall més insignificant eren habitualment objecte del seu coleccionisme de coneixement.
La veritat és que descobrir fa mesos aquella emissora per internet, de la que mai havia sentit a parlar, va suposar un canvi radical a la seva vida. Tota la timidesa i frustracions que li havien barrat l´èxit a la feina i a la vida, aqui s'esvaïen. El poder d'aquella emissora que, cançó darrera cançó (la oferta bàsica era musical excepte el superconcurs dels diumenges) l'havia hipnotitzat. Tot el que hi escoltava li agradava, era interessant, divertit o la portava a moments de dolça nostàlgia. Però avui era el gran dia ! el concurs estrella dels diumenges! "
El Suple Ments", havia arribat a la gran final i ella, ella ! estava entre els 5 finalistes.
La sintonia del programa va sonar majestuosa als altaveus del seu portàtil i aquella música va recorrer les seves venes posant-li tots els nervis a flor de pell.
Al xat no hi havia gent nova avui, estava tancat en exclusiva per als finalistes i la vermella catifa electrònica els donava la benvinguda.
Les preguntes van anar sonant a les ones quasi al mateix temps que eres respostes per ella al xat amb l'agilitat habitual. La moderadora no donava a l'abast. Avui eren molt més complicades però la Qwerty estava crescuda i confiada, al cap i a la fi, des de que va deixar la feina a principis d'any, dedicava totes les seves energies al
Suple Ments i sabia que aquell, havia de ser el seu moment.
Finalment.. la pregunta definitiva... tots els seus contrincants havien estat vençuts pels seus demolidors coneixements i l'agilitat dels seus dits. Tots, excepte el "Síber", l`únic capaç de fer-li ombra. Nomes quedaven 7 segons i tenia el temps just per a rematar la feina. No hi havia temps de cap recerca al
Newgle, la veu del locutor va sonar apremiant... "Quin era l'antic nom de Uagadugu,la capital de Burkina Fasso ?"
!!! Deu meu ! el seu cervell anava a mil per hora ! 5,4,3,2,1... KOMBENTINGA !
Si ! Kombentinga !.... "Qwerty SI !!!" el moderador del xat confirmava el seu encert i la fanfarria de la emissora la portava al olimp dels guanyadors !
Ella no va poder contenir un crit mesclat d'alegria i emoció. Ho havia aconseguit ! era la espectacular guanyadora del premi de 2018 ! Ara podria finalment canviar de planeta, abandonar tot aquell entorn impregnat de mals records i començar una nova vida.
No va poder esperar ni un sol dia ..va enllestir quatre coses i va correr cap a la porta agafant a correcuita les claus i la seva maleta, preparada desde feia dies. El seu desplaçador va volar més ràpid que mai i la va plantar davant l'adressa que havia rebut al correu electrònic un segon després de saber-se guanyadora..
En un lloc apartat de la ciutat on semblava extrany que hi pogués haver res amb un mínim de vitalitat, un discret local amb el logo de la emissora es mimetitzava al entorn. Un cop dins, la decepció va esborrar la seva brillant mirada i la va canviar per un gest de angoixa i desconcert.
Aquell lloc semblava que no hagués estat visitat per cap ésser humà en segles. Tot era ple de pols i només una pantalla semblava viva, parpallejant al centre de la sala amb aquell llum verd més propi dels ordinadors de la prehistòria dels 80.
La Qwerty es va acostar lentament a la pantalla, sense voler enfrontar-se a una veritat que el seu inconscient havia defugit des del principi. Una frase rutinaria evidenciava que tot allò no havia estat real. Llegir aquelles lletres a la pantalla la van portar de cop a la realitat i van destrossar de cop el castell que, pedra a pedra, la seva ment i el seu cor havien començat a construir mesos abans. La emissora, el concurs, els contrincants... tot havia estat artificial. Una rutina automàtica programada feia anys per a la felicitat dels solitaris. La "Qwerty" va deixar anar una llàgrima sobre el teclat, al mateix temps que van caure a terra la seva maleta i els seu últim alè esperança. Tot s'havia acabat.
De sobte... un tímid soroll al seu darrera li van fer girar el cap i la seva mirada es va creuar amb unaltre igualment desesperada que buscava complicitat.
"Qwerty ?" La veu d'en "Siber" li donava dolçament la mà.
John LeBlog
(dedicats a tots els "Suplexaters" i a les sofertes moderadores)
