Origen del meu semantisme ?

6 may 2007

On es Wally ?


Erem més de 50.000. I entre tant èsser humà que dedica un diumenge el matí a correr per Barcelona...hi ha d'haver de tot...
El marathonià, que ha vingut corrent desde casa i que calenta desde les 6 del matí. L'ecuatorià solitari, que serà rebut a l'arribada per una multitud familiar.
El pare fondon amb el seu fill al cotxet....queda bé a la sortida però serà interessant veure'l empentar el cotxe Montjuich amunt amb el bebé rabassut pesant 50 kilos.
L'avi, amb més de 80 anys, que al seu ritme, ens passa per la cara a tots la seva determinació. Els lolailos, fent una catipent desde abans de la sortida que no recomana seguir la seva pista. Superman i superwoman, alts, guapos i a la moda, la seva vida (només?) te ple sentit lluint un físic perfecte i 600 euros en roba de marca. Els estudiants disfressats de metge, amb una camilla i tot (que cony fotaràn amb ella quan la gent ja no tingui alè ni per a somriure i ells mateixos s'arrastrin pujant a Montjuich). Un pare entusiasmat i un fill que no ho sembla tant. El nen sorprenentment petit (6?) per anar tot sol en mig de la massa (s'ha perdut ? el apre no li aguanta el ritme ? és un enano ?).
El grup de japos davant del hotel, amb les banderetes japoneses (les han portat només per això ?) que ens animen a crit pelat (o ens insulten en japonès...ves a saber)
L'"Espabileitor", que surt del carrer Manso (a 1 km. de la meta) amb la samarreta impecable i la clenxa recient feta...tothom busca el seu moment de glòria.
I el quarenton, com jo, que es resisteix a deixar de ser jove fent encara petites proeses esportives, suant la cansalada entre milers de desconeguts i fent-se el seu videoclip particular al creuar l'estadi olímpic i disfrutant, en definitiva, de l'espectacle de la raça humana en tota la seva dimensió.

John Le Blog