“Homo Runner”... què fas despert i corrent sol muntanya amunt de matinada? Qui t’espera? De què fuges ? On arribes tard? On et porten els teus videoclips mentals?
Ja saps que la vida no és més o menys llarga en funció de la velocitat amb què la vivim?
És molt senzill amic…fujo del calor del meu llit per trobar-me amb d’altres “runners” i despertar amb el vent fresc a la cara. En cinc minuts de cursa, és el camí el que es mou sota els meus peus i el paisatge el que es desplaça pels costats dient bon dia. El repte i la il•lusió m’empenyen més lluny i més ràpid cada dia, encara que els “isquios” i els tendons em recorden que sóc humà. Vull ser el primer a veure sortir el sol des de Collserola, vull sentir el meu cor a 80 pulsacions (és que en repòs en tinc 40), vull sentir la recompensa de l’esforç, saber que encara puc, vull arribar a casa i despertar els meus fills amb el somriure de la feina feta. Gaudeixo de ser més fort que ahir i pateixo per ser-ho més demà. Les tribus que fa milers d’anys sortien corrent a caçar o combatre l’enemic som ara els amics que sortim de matinada a caçar somnis i a combatre el sedentarisme, allargant una joventut que se’ns escapa. Amb el temps i l’experiència ens hem anat fent més tàctics i gaudim més del camí i les etapes que de les metes i dels reptes impossibles.
Jo no lluito contra el crono ni persegueixo les grans marques, perquè les meves fites no es mesuren en segons sinó en batecs, en suor, en orgull, en superació personal i en solidaritat.
Els que són com jo no fem esport unes hores al dia, sinó que vivim la majoria del temps a càmera lenta per tornar a ser nosaltres cada matí quan surt el sol.
No et puc seguir “Homo Runner”… les cames no em donen per a més, però seguiré el teu estel i compartiré les sensacions. Potser ens trobem un dia de baixada, gaudint a un altre ritme d’aquesta prova de fons que és la vida, veient pujar altres “Homo Runners” més joves, que ens guanyaran en velocitat i resistència, però només ens podran igualar en determinació i en l’orgull de ser allà cada matí.
John LeBlog
10 comentarios:
molt maco...jo tambe faig esport ( btt) i per mi es basic, no se que coi faria sino en pogues fer, realment m ha salvat mes d una vegada....pero 40 pulsacions tens....de debo ?
Salut !
Les 40 pulsacions les te un amic en qui estava inspirat el meu escrit. En el fons l'esport és més que exercici físic i és la válvula d'escape per a molts de nosaltres i les nostres dèries..
Salut ! (mai millor dit!)
Gràcies LeBlog en nom de tota la comunitat de bojos pel còrrer. El teu escrit descriu perfectament aquesta visió que unicament tenim els corredors del esport. Per nosaltres la vida es el nostre esport, se un bon jefe a la feina, se un bon pare, o un bon espos, es el mateix que se un bon corredor. He obert un fil a corredors.cat, per que els Homo Runners http://www.corredors.cat/index.php?topic=7018.0 pugin gaudir del teu memorable escrit.
42mil Gràcies
Gràcies a tu Homo Runner i per molts anys de passions compartides.
Correr no es lo mío.... yo soy más de yoga. Pero me ha encantado el post. Chulísimo.
Un abrazo John Leblog!!
Demà mateix torno a intentar-ho... gràcies leblog per el teu optimisme.
Demà sempre presenta una nova oportunitat per a tot. tu pots !
Felicidades por este post y por tú Blog en general.
Por cierto ahora salgo ha entrenar con más ganas.
Un Abrazo
Pues estimular a entusiastas como vosotros ya me llena. Visto tu blog está claro que sois Pasión en movimiento !
un fuerte abrazo
Que bonic tot el que dius... moltes gràcies!
Publicar un comentario